M’encanta ballar. Trobo que quasi és una manera d’encarar la vida.

Coneix al Ricard més humà, més original, més autèntic!

IMG_5941

Què és el que més t’agrada fer amb el teu temps lliure?

Voltar. A Sitges o a qualsevol part del món. Sóc molt curiós! I quan estic cansat, llegir. Mai tinc prou temps per llegir tot el que voldria!

Una expressió que t’agradi molt…

Sóc un amant de les expressions. En faig servir tot un repertori! Programes com l’APM? em xiflen. L’expressió que faig servir més -aquesta és pròpia- la dic cada cop que algú en fa alguna de divertida, i és: “Això és un drama!”.

Quin és el teu menjar i la teva beguda preferides?

M’agrada molt menjar! Sóc de vida, que diuen a casa. La pasta, els arrossos… Peix i carn. Sense problemes. Només una cosa em supera: els callos! El vi negre, el vi blanc… I de licors… Bé, potser deixem-ho, no? :P

Tens alguna mascota? Què representa per tu?

Sí. L’Ocky, un gos de 17 anys. Una institució familiar en tota regla. Ha vist néixer i créixer els meus 5 nebots. Compto amb grans amics i amigues, però la lleialtat per mi, exagerant però amb una dosi de realitat, té nom de gos.

En quin costat del llit t’agrada dormir?

Espaterrat al mig. Sense complexes.

Alguna mania inconfessable?

Que em truquin o em molestin quan menjo. Em posa de molt mala baba.

A la pista de ball, ets dels que es deixen la pell o només mouen el peu al so de la música?

M’encanta ballar. Sol, acompanyat, amb gent, per casa… Trobo que quasi és una manera d’encarar la vida.

I quina seria la teva cançó preferida?

N’hi ha moltes. Però una que em posa especialment de bon rotllo és My first, my last, my everything, de Barry White.

Un racó del món on t’agradaria perdre’t

Islàndia. Ja hi he estat i em va deixar sense paraules. Mut!

Què és per tu un amic?

Aquell a qui li ho pots explicar tot i no et farà pagar cap tipus de penyora.

Explica’ns alguna malifeta que hagis fet de petit

Carregar-me la porta de ferro de l’escola a puntades… Només recordo haver anat a Direcció aquell cop. I encara no recordo què m’havia fet la porta a mi!! Vaig rebre un bon escarment. I merescut.

Si fossis un llibre, quin series?

Com ja he dit, m’encanta llegir i per tant diria molts!!! Però va, arrisco: Assaig sobre la lucidesa, de José Saramago. Imprescindible.

Les mares sempre tenen consells o dites que ens repeteixen constantment. Què et diria la teva?

Ricky… Sigues tu.

Sitges és…

Un sentiment, una manera de ser.

Sitges hauria de ser…

El que diria és que no podem deixar perdre el que som.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat