Pressupost municipal: la crua realitat

Penso que tots els ciutadans i ciutadanes en algun moment haurien de passar per la política municipal. Com a part de l’aprenentatge vital. Després d’una legislatura a l’oposició i el que portem d’una segona, una cosa us puc assegurar: la política, el treball amb la ciutadania no et deixa indiferent… Més ben dit, no t’hi pot deixar.

 

Des del grup municipal que encapçalo, Sitges en Positiu, me les he sentit de tots colors. I és cert, els representants públics hem de fer front a les crítiques. Faltaria més. Per la nostra pròpia decisió hem volgut ocupar aquests càrrecs i hem d’assumir-ne les conseqüències.

 

Costa més quan la crítica ve dels companys i companyes del Consistori. L’etern retorn d’una suposada malèfica herència d’anys enrere, on qui firma aquest article no tenia cap, cap tipus de responsabilitat. Posant-hi la distància, a més, poc a poc anem veient que ni res era tant negre, ni res ha canviat tant per parlar de noves maneres de fer política.

 

Sí, m’agrada la crítica. I sempre miro de ser proporcional també amb la pròpia autocrítica. És per això que se’m fa difícil entendre perquè de vegades costa tant ser humils i sincers. Els ulls com a taronges que se’m deuen posar quan diuen que no entro al govern per diferències personals amb l’Alcalde. Que si em nego a entrar al govern malgrat, diuen, estar amb un grandíssim acord amb la majoria de propostes del pla d’actuació municipal. En confiança. De veritat algú pot creure que des del grup municipal no tenim altre feina que comportar-nos com uns busca-raons?

 

Des de Sitges en Positiu s’està treballant. I molt. Aquells a qui més molesta que siguem crítics s’entestaran a dir que no volem participar, fins i tot, que volem bloquejar l’activitat municipal. Si algú em pot explicar què hi podem guanyar des del meu grup municipal fent-ho, l’escolto… No. No ens hi trobaran pas en una guerra de retrets. La política no faria més que perdre més credibilitat. I tots plegats, perdre energies.

 

Estar al cap davant de responsabilitats municipals no és cosa fàcil. Però s’ha de saber escoltar, negociar, consensuar. S’ha de saber entendre que hi ha diverses maneres de pensar, d’actuar i de conviure. I un govern amb minoria ho hauria d’entendre millor que ningú.

 

No vam estar d’acord en que l’Alcalde fos alhora diputat perquè, per evidència, hom no pot tenir un govern en minoria, ser diputat i estar a tot arreu. No vam estar d’acord en la dissolució de l’Agència de Turisme ja que, per evidència, comporta un trencament amb el sector privat, amb qui hem d’anar plegats, a la vegada que comporta tornar 20 anys enrere en la gestió municipal del Turisme. No vam estar d’acord amb l’aprovació de les ordenances fiscals que regulen els tributs municipals i preus públics per al 2016. Es recapta més del necessari. Enguany tenim un romanent de més de 10 milions d’euros provinent del 2015. I alerta, que el pressupost municipal és d’aproximadament 40 milions. Si us plau, més evidències de què la gestió política econòmica no és l’adequada?

 

I Sitges en Positiu, finalment, va votar en contra del Pressupost Municipal 2016. Per què volem desgastar el govern? Per què ens acusin de que no volem participar (malgrat haver presentat esmenes i al·legacions als principals documents que han passat pel Ple Municipal com Reglament Orgànic Municipal, les Ordenances Fiscals o el mateix Pressupost Municipal)? Doncs no. Senzillament, perquè es pot fer millor. Perquè no es pot donar la documentació en menys de 10 dies abans d’aprovar inicialment el pressupost i que dos mesos després encara no s’hagin contestat les esmenes del nostre grup polític. I no és que tinguem mala baba. Ni crítica banal. Ens hem de respectar tots plegats. A qui pertoqui treballar per governar. I a qui pertoqui treballant des de l’oposició.

 

El nostre grup, Sitges en Positiu, ha plantejat 10 propostes com a
al·legacions als pressupostos municipals. Cerquem reduir la partida d’armotització de préstecs (que després podrem incrementar a partir del romanent de 10 Milions d’€) per així dotar, ara i aquí, diverses accions encaminades a destins socials com menjadors escolars, beques de llars d’infants, reobertura del Centre Obert El Rusc, situacions properes a desnonaments, polítiques de prevenció vers dones maltractades i altres accions d’aquests àmbits. La seva viabilitat econòmica està garantida. També proposem posar un milió d’euros pel Pla de Barris. Algú podrà negar-me la deixadesa de tants racons i espais municipals? Parcs i jardins (sí, l’hort de Can Falç encara existeix)? I destinar-la, també, a d’altres finalitats que han d’esdevenir prioritaris com la formació d’aturats i la promoció de l’emprenedoria. I l’adequació de locals socials que fomentin la cohesió. I molta, molta feina per fer.

 

Però com deia, a hores d’ara no hem rebut resposta a les nostres al·legacions. Ni durant gener, ni febrer.

 

Des de Sitges en Positiu, malgrat alguns ens vulguin penjar la llufa de que som els no-a-tot, tenim més ganes de treballar que mai. I els tres regidors seguirem sent coherents amb el que creiem i defensem. Definim i potenciem el model de Sitges que consensuem. Desenvolupem l’activitat econòmica i inversora del municipi. Concretem les accions. I siguem decidits.

 

 

Ricard Vicente i Arnau

Regidor Portaveu de Sitges en Positiu (PSC-ICV)

Punta

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat